El càncer de mama: Reptes pendents i una reflexió visual sobre el seu impacte en la dona

Solem associar el mes d’octubre als colors del canvi d’estació, i tot s’omple de tons marrons, ocres, taronges… Tot i això, hi ha un color que destaca per sobre de tots: El rosa. Octubre és el Mes de la Prevenció contra el Càncer de Mama.

Cada any moltes persones, no només dones, encara que són les principals afectades, sinó també homes, reben l’esfereïdor diagnòstic de càncer de mama. De fet, el 2022, 34.740 persones van ser diagnosticades de càncer de mama a Espanya.

La bona notícia és que, gràcies a les investigacions que s’estan duent a terme, a la prevenció i a la detecció precoç, la mortalitat per aquesta malaltia ha disminuït significativament: segons les dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, en els darrers anys ha aconseguit augmentar fins al 85% la supervivència mitjana del càncer de mama a 5 anys.

Tot i això, encara queda camí per recórrer, tant en recerca per trobar nous fàrmacs o tractaments, com en el coneixement dels orígens de la malaltia i les causes del desenvolupament de la metàstasi, així com en la conscienciació social de l’impacte físic i emocional que té.

En aquest sentit, a Pasqual Arnella, com cada any, busquem una manera de col·laborar en aquesta conscienciació social, no només respecte del càncer de mama, sinó en general dels drets de les dones. En aquesta ocasió hem participat a l’exposició “SOM AQUÍ! Les dones en el disseny, 1900 – avui», que organitza el Disseny Hub de Barcelona.

L’exposició mostra una selecció d’objectes creats per dones en diferents àmbits del disseny i que han quedat en gran mesura ocultes, des del moble, l’interiorisme, el disseny gràfic i la il·luminació fins al tèxtil, la ceràmica i la joieria. Però, a més, exposa les històries que hi ha darrere de molts d’aquests dissenys, com quan Le Corbusier va dir a la dissenyadora Charlotte Perriand «aquí no brodem coixins» quan ella li va demanar feina. Al cap d’un mes, Le Corbusier va entrar a un bar que havia dissenyat Perriand i va quedar fascinat per la seva feina.